Carta a la Jo de 2050

Benvolguda Jo de 2050,

Espero que, quan llegeixis aquesta carta ja tinguis una col·lecció mig decent de targetes diplomàtiques, un passaport replegat de visats i aquell mig somriure que tenen els professionals de les relacions internacionals quan entren en una sala de conferències, com qui entra a casa seva. Però, per si de cas algun dia t’oblides d’on vens, deixa’m recordar-te un dia com el d’avui, moderant l’acte de Llotja Catalunya amb el cònsol mexicà.

Recordes els nervis? Aquella barreja de “tot anirà bé” i “què faig jo aquí al costat d’un home tant wordly com aquest”. Aquell instant en què et vas adonar que, d’alguna manera, aquell era el teu petit examen de camp diplomàtic. I malgrat tot, sí, ho he de reconèixer, va sortir prou bé.

Moderant aquell acte vas entendre una cosa essencial: que la diplomàcia no és només qüestió de protocols, salutacions formals i paraules pomposes. També és saber escoltar, crear un espai on l’altre pugui expressar-se amb confiança, i dirigir la conversa amb elegància… i, quan cal, amb un toc subtil d’humor.

I parlant del cònsol, quina lliçó, oi? Veure’l combinar proximitat i professionalitat alhora va ser com una classe magistral. Entre línies, sense necessitat de manuals, va ensenyar com un representant pot defensar els interessos del seu país amb fermesa i, al mateix temps, transmetre una calidesa molt humana. Va ser un recordatori que la diplomàcia (la de veritat) és l’art de comunicar amb persones, no només amb institucions.

Potser l’acte va ser una petita finestra a com podrà ser el dia a dia en el futur (i tant de bo): preguntes inesperades sense perdre el somriure, mantenir el fil d’una conversa (potser, massa) tècnica, adaptar-se al ritme d’un convidat distingit i, sobretot, confiar que la teva veu pugui guiar una discussió rellevant. Allò que en el moment va semblar un simple exercici —presentar, moderar, donar pas, tancar— és en realitat una petita formació intensiva en competències que serviran tota la vida.

Per això, jo del futur, si algun dia estàs signant acords, assistint a cimeres internacionals, o saludant ambaixadors amb aquella calma que tanta enveja fa, recorda on van començar aquestes habilitats: en una sala plena, amb un cònsol que parlava amb passió del seu país i de la mà de Llotja Catalunya.

La mateixa Llotja Catalunya que t’ha fet costat a totes les teves propostes entremaliades i que segur que, quan llegeixis aquesta carta, recordaràs amb enyorança. La mateixa Llotja Catalunya que et va fer sentir com a casa.

Amb afecte (i una mica d’esperança pel camí a recórrer),

Tu, la d’avui