Maria Tolosa: ‘Llotja Catalunya no és només un títol, és una experiència que s’ha d’aprofitar’

Amb només vint-i-un anys i a punt d’acabar Global Governance, Economics & Legal Order a ESADE, Maria Tolosa va conèixer Llotja Catalunya a través de la seva Lliga de Debat, on va resultar guanyadora, i hi ha trobat un espai on créixer acadèmicament, establir vincles i compartir inquietuds amb altres estudiants. En aquesta conversa ens explica com ha viscut aquesta experiència i què significa formar part d’un projecte que vol donar veu, oportunitats i una comunitat a la nova generació d’intel·lectuals de Catalunya.

Com vas conèixer el projecte de Llotja Catalunya?

— El vaig descobrir a través de la lliga de debat. Havia sentit parlar-ne abans en alguna xerrada, però de manera molt superficial. Quan em van presentar la lliga de debat va ser quan realment vaig entendre què era Llotja i, participant-hi, encara més.

Com vas viure el procés de preparació de la lliga de debat?

— Bé, el que nosaltres sempre fem és preparar les línies d’argumentació i, a partir d’aquí, intentem fer molt de debat de pràctica amb el mateix equip per anar veient en què podem millorar i en què no. Els nostres formadors ens ajuden bastant, sobretot a guiar-nos: per quines línies podem anar, si ens estem excedint amb línies molt complexes i potser no s’acaben d’entendre del tot. Llavors, ells ens aporten serenor i claredat. I, la veritat, encara que els debats solen ser molt estressants, en aquest cas m’ho vaig passar super bé. Vaig tenir un equip de 10 i tota la preparació va ser molt entretinguda. Vaig aprendre molt tant de la temàtica com dels meus companys. 

Quin aspecte diferencia aquesta lliga de debat d’altres experiències que has tingut?

— Jo crec que aquest debat per mi va ser molt interessant perquè, d’entrada, va suposar molt més contacte amb universitats d’aquí, de Catalunya. En el meu cas, quan he fet algun debat, gairebé sempre ha estat dins l’àmbit de l’ESADE, o bé, per exemple, a nivell d’Espanya; potser hi havia alguna universitat de Catalunya, però no gaires.

Llavors, sí que és cert que Llotja pot impulsar aquesta lliga de debat i fer-ne una de més competitiva dins del que és Catalunya. Això és el que jo vaig percebre, perquè hi havia moltíssimes universitats catalanes. El que està clar és que a Catalunya hi ha un potencial molt gran, i és el que, definitivament, diferencia la lliga de debat que hem fet ara d’altres lligues en què jo he participat. 

Llotja buscava més aviat generar un espai de diàleg i pensament crític que no pas fomentar una competitivitat extrema. Ho vas percebre així?

— Sí, absolutament. Jo mateixa vaig comentar que no hi havia tanta competitivitat. Jo no soc una persona amb cent experiències de debat, ni molt menys. Crec que aquesta ha sigut la meva tercera o quarta lliga de debat. Per tant, no és que tingui una trajectòria molt llarga, però sí que vaig veure que la lliga donava molt de peu a aquelles persones que volien començar.

Tot era molt més… bé, fàcil no és la paraula, però sí molt més familiar, molt més obert. I és veritat que no era tan competitiu. Quan entres a lligues ja a nivell nacional, allà hi ha moltíssima competitivitat, i això aquí no es va notar tant. Ara bé, dins de l’aula hi seguia havent molta competitivitat, però un cop sorties, tot era molt més amigable: la gent supermaca i l’ambient molt divertit. 

Coneixes altres activitats de Llotja o moments especials vinculats a l’associació que t’hagin marcat?

— Sí, doncs mira, just un company meu del mateix equip de debat, abans de la lliga va assistir a la xerrada amb l’Artur Mas. Quan hi va anar em va dir: “Uau, crec que mai ho tindré tan fàcil per participar en una xerrada així”. Òbviament, ho va gaudir moltíssim, em va comentar que va ser superinteressant.

I això reflecteix molt bé el que Llotja pot aportar: donar experiències i sensacions que altres llocs o fins i tot la mateixa universitat no poden oferir. Parlo d’aquests contactes, d’aquestes xerrades que et permeten veure de primera mà què es fa realment. Perquè, vulguem o no, la universitat és una bombolla. Tant si és pública com privada, al final no deixa de ser un espai tancat. I què passa? Doncs que sí, ens presenten molt el mercat laboral, però fins que no parles amb algú que ja hi és a dins, no pots saber al 100% què t’agrada, què no t’agrada o què es fa i què no es fa.

A més, parlant amb en Pau i amb altra gent de l’organització —tant de la Lliga de Debat com de Llotja en general—, ens van deixar molt clar un objectiu que jo crec que és clau i molt encertat: connectar la gent jove que ja està dins el mercat laboral amb la que està a punt d’entrar-hi.

Al final, una de les grans pors d’un estudiant universitari és acabar la carrera i no trobar feina. És una por molt real, i més veient com funcionen els països i com evoluciona tot plegat. Per això, poder parlar amb gent jove que ja està treballant i que fan el que nosaltres estem estudiant, dona molta pau i molta tranquil·litat: ens fa sentir que no estem perduts, que anem bé i que sí, aprofitant totes les oportunitats que una organització com Llotja ens dona, podem arribar molt lluny. 

Com imagines el futur de Llotja Catalunya i quin paper t’agradaria tenir-hi?

— Doncs és curiós… Jo crec que es tracta una mica de seguir la línia del que ja aneu fent, però consolidant més una organització una mica més tancada, amb els socis que comenceu a tenir, i a partir d’aquí expandir-vos molt més. 

El potencial que veig a Llotja és enorme: fins ara hem vist molt debat, amb una connexió clara sobretot amb l’àmbit del dret; també hem tingut moltes xerrades de caire polític, o fins i tot trobades amb periodistes… Per tant, jo hi veig molt recorregut per arribar a joves de molts altres sectors.

El que us pot diferenciar molt és que no sou necessàriament una organització política ni un lobby. Al final, el que voleu és ajudar els joves a veure què tenen més endavant. I això té molt de valor. Jo crec que en un futur podreu créixer molt més, tenir un nom i una presència important, i sobretot ampliar-vos: no quedar-vos sempre en el mateix perfil o el mateix tipus d’activitat, sinó obrir-vos a moltíssim més.

Pel que fa a mi dins l’organització, sempre ho he dit: estic molt contenta d’ajudar en qualsevol cosa. Ara marxaré sis mesos d’Erasmus i serà complicat tenir-hi un rol actiu, però qualsevol cosa —buscar gent, captar socis, col·laborar en la planificació, donar un cop de mà amb la lliga de debat de l’any que ve…— jo hi estic encantada. Aporto una mica de la meva experiència i, en la mesura que pugui, sempre hi seré.

Finalment, què diries a un estudiant que es plantegi fer-se soci de Llotja Catalunya?

— Jo crec que si t’estàs plantejant ser soci de Llotja, el que has de tenir molt present és que cal aprofitar al màxim totes les experiències que t’ofereixi. Ser soci et dona un títol, sí, però si no el saps aprofitar no trauràs partit de l’experiència.

El més essencial és conèixer gent, parlar, i no només amb els ponents, sinó també amb els altres socis. Això et farà créixer moltíssim, tant personalment com professionalment.

Per això dic que ser soci no és només tenir un títol: és una oportunitat que s’ha d’aprofitar. I si la saps aprofitar i trobes dins de Llotja allò que t’apassiona, és quan realment pots dir que has gaudit al 100% d’aquesta organització.