Joel Mas ens convida a repensar el model educatiu que ha marcat tota una generació

Amb mirada crítica, Joel Mas ens convida a repensar el model educatiu que ha marcat tota una generació. El seu article analitza els fonaments i les contradiccions d’un sistema en transformació i posa el focus en l’impacte de la tecnologia i els nous hàbits culturals sobre l’aprenentatge.

Joel Mas “Educació en transició: entre metodologies actives i sobreexposició digital”

Quan parlem d'educació bàsica, a molts se'ns venen al cap conceptes com a “projectes”, “metodologies actives”, “treball cooperatiu” o “educació emocional”. Sota aquestes premisses vam ser educats la majoria de la meva generació. L'objectiu dels nostres docents era clar: allunyar-se del model tradicional basat en la memorització, dissenyat a l'origen per a assegurar que ningú quedés enrere. Una meta coherent dins d'un projecte educatiu que com a fi últim tenia garantir l'alfabetització del major nombre possible de persones. 

Avui, després d'haver deixat enrere l'ensenyament obligatori i portar ja alguns anys en la postobligatòria, resulta inevitable participar en el debat emergent sobre el model que va formar a la meva generació.

La polèmica s'ha intensificat arran de notícies que informen d'un descens generalitzat en els resultats de l'informe PISA, així com d'estudis que apunten a una caiguda en el coeficient intel·lectual mitjà i a un augment del suspens en oposicions i proves d'accés a la funció pública. Aquestes dades han reavivat la crítica cap al sistema educatiu vigent, assenyalat com el principal responsable d'aquests resultats.

No obstant això, per a evitar caure en explicacions simplistes, convé analitzar tots els factors implicats. Els models educatius actuals es recolzen en les teories d'aprenentatge de Piaget i Vygotsky, entre altres, defensant un enfocament més interactiu i social que fomenta la innovació i la creativitat, en contraposició al mètode memorístic clàssic. Des d'aquesta perspectiva, una hipòtesi plausible és que el sistema educatiu s'hagi desenvolupat d'esquena als mecanismes amb els quals encara se li avalua.

Ara bé, existeix un aspecte que no ha de passar-se per alt: el context. La psicologia, com a ciència, insisteix que l'entorn dels subjectes d'estudi és determinant. I diverses anàlisis suggereixen que l'impacte de les noves tecnologies en la vida quotidiana dels joves podria estar influint de manera decisiva en aquest descens de resultats. 

A la nostra generació se li han substituït clubs de lectura, nits de cinema, tertúlies en bars o visites a museus per un univers pràcticament infinit d'estímuls immediats i constants. No es tracta d'idealitzar els anys 80 ni d'enyorar el passat, sinó de reconèixer un fenomen digne de reflexió: la forma en què la sobreexposició digital modela les nostres capacitats cognitives, socials i culturals.