No et deixis distreure pels titulars, quan la veritat s’amaga més enllà de la superfície.

Avui hem tingut l’oportunitat d’assistir a un diàleg estimulant amb la vicecònsol de Diplomàcia Pública dels Estats Units a Barcelona, Nicole Finnemann, sobre la realitat sociopolítica de les relacions internacionals dels EUA. A mesura que avançava la conversa, vam analitzar com l’enfocament en seguretat de la nova administració —orientat a construir uns Estats Units més forts, més segurs i més pròspers— condiciona les relacions i la política internacionals, així com la redefinició del paper d’institucions com l’ONU i l’OTAN. Vam reflexionar sobre com els Estats Units estan posant a prova les institucions internacionals, entenent que aquest qüestionament no pretén necessàriament debilitar-les, sinó impulsar processos de canvi i adaptació, atès que històricament les institucions han evolucionat precisament quan han estat interpel·lades.

La discussió es va desplaçar posteriorment cap a una perspectiva econòmica i empresarial, centrada en la cooperació i els interessos compartits entre Catalunya i els Estats Units, amb especial atenció a les diferències i barreres en matèria d’innovació en comparar els models espanyol i nord-americà. Això va donar lloc a una reflexió més àmplia sobre les causes de la bretxa d’innovació i sobre com Europa podria millorar en aquest àmbit. També es van abordar com a escenaris altament plausibles les potencials amenaces derivades del desenvolupament de la intel·ligència artificial i la possibilitat d’una escalada de conflictes armats en els propers anys.

Tanmateix, es va subratllar que tota l’acció governamental dels Estats Units respon, fonamentalment, a la política interna i no a la política exterior: les decisions es prenen amb l’objectiu últim de garantir el benestar de la seva població. Vam concloure amb la reflexió que els Estats Units no són més febles malgrat el deteriorament aparent de la seva imatge internacional; al contrari, la fragilitat d’Europa va emergir com una convicció sòlida en el debat d’avui.

En aquest context d’inestabilitat internacional i de transformació tecnològica sense precedents, sorgeixen interrogants inevitables sobre com evolucionaran els mercats en un nou ordre global marcat per l’augment del proteccionisme, la desglobalització i una necessitat decreixent de força laboral. Com es pot sostenir un diàleg significatiu en una època definida per l’acció immediata i una creixent desconfiança envers les institucions públiques? I, en última instància, estem realment preparats per als temps que s’acosten?